No ho entenem, Ignasi.


Has publicat un escrit per dir que t’auto-suspens de militància del Partit Socialista. però en tot el text no hi ha cap explicació del per què. Dius que estàs “trist i decebut de símbols i gestos, de decisions unilaterals, de tanta èpica i de dies històrics. De frontismes, de l’ús abusiu de la força i d’imposicions.” Malauradament, en aquests temps d’injustícia flagrant, en ple atac a la democràcia, ni tu ni ningú té dret a estar cansat, Ignasi. I si tens un moment de feblesa – perfectament comprensible, per altra banda – només cal que pensis en totes aquelles persones que han estat tancades injustament per defensar la llibertat. La teva i la de tots.

I si estàs enfadat amb els polítics i amb la política que es fa al nostre país, entendríem que deixessis la política. Però no. Només marxes del PSC. D’aquest PSC que s’ensorra per moments per culpa del seu seguidisme a les polítiques més anticatalanes del PP i Ciudadanos. Francament, Ignasi, tot plegat dona una mica la impressió de baixar del Titanic quan veus que la proa ja fa una estona que suca.

Sí, perquè no et vam sentir queixar-te quan el teu company de partit Alfonso Guerra va dir que s’havia “cepillado” l’Estatut de Catalunya. Ni vas dir res dels recursos al tribunal constitucional espanyol interposats pel Defensor del Pueblo, el socialista Enrique Múgica, o per les Corts d’Aragó, presidides pel també socialista Marcelino Iglesias.

De què serveix auto-suspendre’s de militància del PSC i el proper 21 de desembre tornar a votar els partidaris d’empresonar el Govern legítim de Catalunya?

No. El teu escrit sona una mica a que, ara que els teus han fallat, és hora de generalitzar i hem de repartir les culpes entre tota la classe política.

Afronta la realitat, Ignasi. I parla clar: hi ha vuit consellers del govern legítim de Catalunya a presó, a banda dels presidents de l’ANC i d’Òmnium Cultural. Gent que s’ho ha jugat tot per tal de donar la paraula al poble. Presos polítics en ple segle XXI i en plena Unió Europea. I els socialistes en sou co-responsables. I tu dius que estàs trist i decebut?? Doncs benvingut al món dels adults. Cal coratge. Perquè sense coratge no es pot ocupar un càrrec tan important com el d’alcalde de Castellar.

I ara, de veritat, voldríem que ens expliquessis una mica els motius de la teva suspensió de militància. Els reals. Sense tantes vaguetats. Voldríem saber la teva opinió sobre l’actitud del Partit Socialista durant el referèndum de l’1 d’octubre. Sobre la seva complicitat amb la violència policial espanyola. Sobre l’aprovació per part del partit socialista de l’article 155 i les seves conseqüències nefastes per al nostre país. Sobre el PSC que comparteix manifestacions amb PP, Ciudadanos i grups feixistes i nazis cada vegada menys dissimulats – manifestacions que SEMPRE acaben amb violència i agressions. Sobre un govern legítim de Catalunya dividit entre l’exili i la presó.

Estàs cansat de frontismes, dius. Doncs mira Ignasi, hi ha moments a la vida en què s’ha de triar. I prendre partit: o estàs al costat del feixisme o de la democràcia. Igual com un dia es va haver de triar entre Franco i la República. O entre Hitler i els Aliats. Perquè, tal com deia Desmond Tutu, bisbe de Ciutat del Cap durant el règim de l’appartheid sud-africà i premi Nobel de la Pau: “Si davant d’una injustícia tries la neutralitat, has triat el bàndol de l’opressor.”

I ara, Ignasi, prou de fer trampes al solitari. Prou de frases suades i de llenguatge políticament correcte. Encara que et faci mal. Torna a seure davant de l’ordinador i explica’ns la veritat.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrarli publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l\'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús.    Veure
Privacidad
Aneu a la barra d'eines