Sobre la llibertat d’expressió

La llibertat d’expressió és un dels drets més bàsics i fonamentals que tenim les persones. Sovint, però, ens oblidem de quant ens va costar que avui puguem “gaudir” d’aquest dret. Diem “gaudir” perquè tothom qui estigui mínimament informat sobre la situació dels presos i exiliats polítics catalans s’adonarà que aquest dret de llibertat d’expressió sembla no ser d’igual aplicació si un és independentista. Però això és un altre tema que requereix un tractament a part.
A aquestes alçades de la història, encara és habitual trobar-se amb situacions realment injustes en què aquest dret tan primigeni resulta vulnerat d’una manera flagrant. El darrer exemple es va donar durant la sessió plenària del mes de gener del dimarts passat. Durant el darrer ple diverses persones van assistir a la sala de plens amb pancartes i samarretes per mostrar el seu malestar per la nefasta gestió permanent duta a terme per l’equip de govern respecte la defensa i protecció dels animals.
En un principi, se’ls va negar l’accés escudant-se en el Reglament Orgànic Municipal (ROM), cosa que no té cap sentit perquè el ple és obert a tota la ciutadania i en tot moment varen mostrar una actitud pacífica, educada i respectuosa. Vet aquí el primer intent de silenciar la veu d’aquelles persones que no agraden a l’equip de govern, intentant amagar-se darrere un reglament que van voler forçar per assolir els seus objectius.
Arribat el torn de precs i preguntes, va haver-hi regidors de l’oposició que van demanar donar la paraula aquest grup de persones perquè poguessin explicar la seva posició. L’alcalde, però, escudant-se de nou en el ROM els va denegar la paraula al·legant que no estava previst en l’ordre del dia i que no s’havien utilitzat els mecanismes pertinents per portar-ho a plenari. En aquest cas, és cert que el ROM estableix el procediment pel qual s’han de resoldre aquestes reclamacions. Malgrat això, des del PDeCAT, atenent als nostres ideals sobre participació, democràcia i transparència defensem que només que un grup municipal ho plantegi ja s’hauria de poder incloure qualsevol tema que aparegui sobre la marxa. En aquest sentit, els regidors del PDeCAT van demanar que un cop acabat el ple i fora de l’ordre del dia, com a mínim, es poguessin escoltar les demandes d’aquestes persones.
El que no es creu ningú és que el govern de Castellar estigui disposat a fomentar la participació ciutadana i la transparència al mateix temps que exhibeix aquest tipus d’actituds, que, sens dubte, van en la direcció contrària. I no, fomentar la participació no és fabricar un cop l’any uns pressupostos perquè la gent els voti per dir que som participatius. Llibertat d’expressió és respectar totes les opinions, sobretot les que no ens agraden.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrarli publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l\'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús.    Veure
Privacidad
Aneu a la barra d'eines