El passat dimarts es va aprovar al congrés espanyol, a proposta del Partit Demòcrata, una proposició de llei per accelerar els desnonaments d’habitatges ocupats il·legalment. Després de totes les falsedats que s’han dit al respecte, volem explicar detalladament la nostra posició i quines conseqüències se’n deriven.
El propòsit de la reforma no és cap altre que protegir famílies, petits propietaris i agències públiques d’habitatge del xantatge i de la impunitat amb què actuen les màfies de l’ocupació. Amb la nova llei, es redueix el termini d’expulsió dels ocupes a dos mesos. D’aquesta manera, s’acaba amb el negoci d’aquestes màfies, que justament s’aprofiten del temps transcorregut des que es fa la denúncia fins que es procedeix a la desocupació per expropiar il·legalment una propietat i extorsionar els propietaris i veïns. En contra del que s’ha dit aquests dies, aquesta llei no és aplicable als habitatges dels grans tenidors i dels fons voltor.
És intolerable i inconcebible que gaudeixin de més protecció els delinqüents que els perjudicats en tota aquesta història. No entenem l’oposició de certs partits polítics a aquesta llei, una llei justa i absolutament necessària. Per què prefereixen protegir les màfies i no els propietaris que treballen intensament per poder pagar la hipoteca? Qui defensa els drets d’aquesta família que torna de vacances i no tenen on anar perquè els han ocupat i destrossat la casa? Amb la seva negativa fan el joc als delinqüents que fan de l’ocupació un negoci molt lucratiu, per cert. Precisament, a moltes famílies sense recursos (a les que diuen defensar) no se’ls ha pogut atorgar un habitatge social perquè l’han ocupat pocs dies abans.
Ja n’hi ha prou d’ocupar pisos de protecció oficial per fer-los servir com a “narcopisos”. S’ha acabat la impunitat amb els delinqüents que fan de les amenaces i de les coaccions a propietaris i veïns el seu modus vivendi. Ja n’hi ha prou de marxar de vacances amb el neguit de si et trobaràs la casa ocupada a la tornada.
Certament, tenim un problema amb l’habitatge. Evidentment, amb aquesta llei solament no fem res. És un deure moral de la nostra societat assegurar que ningú s’hagi de veure malvivint al carrer per falta de recursos. No obstant això, si no s’ataca el problema des de totes les seves vessants, difícilment aconseguirem resultats positius per a tothom.
