Pagès exigeix ​​a la ministra de Justícia que “s’aclareixi” i que “decideixi si Espanya vol ser com a Estrasburg o com a Varsòvia”

 

El diputat i portaveu de Justícia de Junts al Congrés, Josep Pagès, ha preguntat aquest dimecres a la ministra de Justícia del Govern espanyols pels últims informes d’organitzacions internacionals i resolucions judicials europees, que “perjudiquen i afecten la credibilitat de la justícia espanyola”. En un xoc dialèctic amb la ministra, Pagès ha insistit en apuntar les dades que demostren el descrèdit internacional del sistema judicial espanyol. En primer lloc, ha explicat l’informe d’Amnistia internacional, segons el qual “la llibertat d´expressió i el dret a la protesta segueixen amenaçats a Espanya per no haver derogat la llei mordassa“, així com el “ridícul d’Espanya enganyant a la justícia italiana per detenir el president Carles Puigdemont”.

En aquest sentit, el diputat ha recordat que ahir va tenir lloc la vista al TJUE sobre les euroordres del Suprem: “Qui acompanya Espanya contra la primacia del dret europeu? VOX i dos països en deriva democràtica com Polònia i Romania”. Pagès ha dit que la Comissió Europea pot condicionar els fons econòmics al respecte del principi de l’Estat de Dret, un valor irrenunciable en què es basa la UE, i ha exigit a la ministra que “s’aclareixi” i que “digui si prefereix Luxemburg i Estrasburg o Varsòvia i Budapest”.

També ha destacat el paper de la Fiscalia europea, que afirma que “la Fiscal General espanyola desafia la supremacia del dret europeu per no cedir la investigació de la presumpta corrupció del germà d’Ayuso“, i la Comissió Europea ha elevat la resolució d’aquest gravíssim conflicte al TJUE. I ha recordat l’informe del grup GRECO del Consell d’Europa, que constata “l’incompliment per part d’Espanya de totes les seves recomanacions i assenyala la manca d’independència i la politització de la justícia i la corrupció i l’endogàmia a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional”.

Pagès ha subratllat, a més, que la justícia britànica ha dit literalment que, “si el rei roba, se l’ha de poder jutjar, i si assetja la seva examant, també”. Tot això quan la justícia espanyola acabava d’arxivar, una setmana després de començar la guerra d’Ucraïna, les causes obertes per corrupció al rei Joan Carles per considerar els seus actes privats emparats per la inviolabilitat.

Finalment, ha lamentat que “al contrari que França o Alemanya, Espanya no pot jutjar els crims de guerra a Ucraïna, només pot cooperar amb la Cort Penal Internacional perquè no té jurisdicció universal, ja que el 2014 la va abolir. Aquí mateix es va debatre reimplantar-la no fa ni dues setmanes i el seu partit ho va vetar”, ha reblat el diputat de Junts.

 

Madrid, 6 d’abril de 2022

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrarli publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l\'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús.    Veure
Privacidad
Aneu a la barra d'eines