L’altra cara de la nevada

14/02/2018

La neu es va deixar veure el passat dilluns al vespre a la nostra vila per primera vegada aquest hivern. Malgrat que la nevada va acabar afectant tot el terme municipal, la neu va afectar més notòriament aquells indrets situats a més altitud. En aquest sentit, al vespre es van tancar els accessos al Racó i al Balcó, que van ser reoberts prop de la mitjanit només per als vehicles equipats amb cadenes. En el pitjor dels casos, alguns veïns d’aquestes urbanitzacions van estar aïllats fins ben entrat el matí del dia següent.
Som conscients que la neu és un fenomen molt poc freqüent i esporàdic a Castellar, però creiem que una nevada de dues hores i escaig amb una acumulació màxima de neu del voltant de deu centímetres no pot deixar incomunicats i completament paralitzats certs sectors del nostre municipi.
Cal dir que, en base a les prediccions de neu i fred, el dilluns 12 es va activar el pla NEUCAT a la nostra comarca per risc de nevades i, per tant, s’hauria d’haver previst l’impacte que tindria al nostre municipi posant especial èmfasi en aquells llocs més problemàtics. Voldríem remarcar, però, que també és responsabilitat de tota la ciutadania que estiguem al corrent de les previsions meteorològiques per estar informats i poder anticipar-nos als imprevistos, facilitant així i en la mesura del possible la tasca dels professionals que treballen sobre el terreny en aquesta mena de circumstàncies.
Malauradament, ja fa temps que percebem que per a l’actual equip de govern hi ha ciutadans de primera i ciutadans de segona. Aquest episodi de neu ha tornat a evidenciar les mancances en la gestió de les urbanitzacions per part de l’Ajuntament. Lamentem que hi hagi veïns d’aquests sectors que, una vegada més, es sentin desemparats i abandonats. Alguns no van poder anar a treballar ni dur els seus fills a l’escola el dia següent esperant que arribés la llevaneus o el camió de la sal. D’altres van arriscar-se a agafar el cotxe havent d’obrir-se pas a través de la neu i el gel com van poder, amb el risc per a la seguretat personal que això comporta. Els veïns de les urbanitzacions es mereixen, com a mínim, el mateix tracte que reben els que viuen al casc urbà.
Tot plegat ens hauria de fer reflexionar sobre quin model de municipi volem i, de retruc, aprendre’n quelcom per a futures circumstàncies similars.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrarli publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l\\\'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús.   
Privacidad