La lluita contra la desigualtat de gènere: el 8-M ha de ser un inici

Les dones al nostre país cobren, de mitjana, del 16% al 24% menys que els homes (en el que tot sovint s’ha anomenat “bretxa salarial”). A la resta del món, estem parlant d’una bretxa d’un 23% de mitjana. La precarietat laboral és major entre les dones, en part també pel que fa al tipus de contracte: moltes més dones tenen contractes a temps parcial, que homes. Per si mateix, aquestes dades ja són greus, però això no ho és tot. La pensió que cobren les dones és 450€ més baixa que la que cobren els homes (un 37%, de mitjana). El percentatge de dones dins els consells d’administració d’empreses ronda el 20%. En política, el percentatge de diputats a tot l’Estat que són dona es troba al voltant del 23%. A això, li hem de sumar la desigualtat dins la llar i alguns dels seus efectes, d’entre els quals la violència de gènere.

La desigualtat de gènere no és un problema de les dones; és un problema de tota la societat. Un sistema que permet que el 50% de la població sigui discriminada d’aquesta manera no només és un sistema altament injust, sinó que també és un sistema que desaprofita el talent i limita el seu propi potencial.

Davant de tot això, hem de dir prou. Aquest passat dijous ens vam adherir a la vaga del 8-M. Va ser una jornada única amb pocs precedents en la història de la humanitat. L’únic precedent històric d’una vaga, concebuda com a tal, per protestar contra la desigualtat de gènere havia passat el 1975 a Islàndia. Però, això no es pot acabar aquí: ara hem de traduir la vaga del dijous en polítiques efectives i esforços col·lectius a la feina i a la llar, entre tots plegats, per donar forma a una societat més justa.

Des del Partit Demòcrata, hem vist el 8-M amb esperança: fa dos anys i mig vam voler aprovar al Parlament de Catalunya una innovadora “Llei d’igualtat efectiva entre homes i dones” que el Tribunal Constitucional ens va tombar perquè “la dona catalana no pot ser més igual a l’home que la dona espanyola” (sagrat principi constitucional de la “igualdad entre españoles”). Ara que sembla que els feministes de l’Estat espanyol han despertat, potser a algun buròcrata de Madrid se li acudeix copiar-nos la nostra llei tombada pel TC. Sigui així o no, la lluita continua i ens necessita a tots i a totes.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrarli publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l\'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús.    Veure
Privacidad
Aneu a la barra d'eines