El passat dilluns 26 de març es va fer un ple extraordinari per exigir la llibertat immediata dels presos polítics a través d’una declaració institucional consensuada per tots els grups representats al ple i llegida pel mateix alcalde. Certament, la situació és extremadament greu i Castellar no en pot quedar al marge. En aquests moments en què la repressió de l’Estat contra la dissidència política es fa més evident que mai, arribant inclús a extrems inconcebibles en una democràcia europea del segle XXI, ens cal unitat i determinació. En aquest sentit, valorem positivament que el PSC de Castellar es sumi de tant en tant a iniciatives com la del dia 26, iniciatives no compartides pel seu propi partit. No obstant, sospitem que aquesta mena d’accions obeeixen a una estratègia de quedar bé amb tothom més que no pas a conviccions fermes de defensa de la democràcia i els drets civils.
Castellar del Vallès s’ha convertit en l’únic bastió socialista intacte de l’àrea metropolitana. Convindria analitzar si val la pena continuar fent-ho possible. Fins ara, l’equip de govern ha sortit per la tangent cada vegada que se li demanava un posicionament clar davant del retrocés democràtic i la pèrdua de llibertats a l’Estat espanyol.
A quin PSC ens hem de creure, al que suspèn la militància quan apliquen el 155 o al que es fa fotos amb en Pedro Sánchez? La ciutadania vol saber si el PSC de Castellar és el mateix PSC que al Parlament no va tenir el coratge de fer ni el mínim gest de reconeixement als familiars dels presos. Ens agradaria saber què pensen de les declaracions del seu secretari d’organització quan compara els CDR amb la “kale borroka”.
L’1 d’octubre Castellar es mereixia un alcalde que facilités i defensés desacomplexadament l’exercici de la democràcia, no un que fugís de les seves responsabilitats. Els castellarencs es mereixen uns dirigents transparents, que vagin de cara i que expressin amb claredat els seus posicionaments sempre, també en situacions excepcionals.
Voldríem pensar que el PSC-Som de Castellar està realment compromès amb la democràcia, la llibertat i la justícia, però fins ara tot ha estat una freda i una de calenta. Ara tenen l’oportunitat de dir tot el que creguin convenient, però això ja és decisió seva.
