VOX, o l’Espanya de la naftalina

Vistalegre s’ha convertit en l’escenari predilecte per les grans posades de llarg dels partits polítics espanyols. Fa escassament any i mig s’hi celebrava el congrés de Podem, aquella esquerra revolucionària que a l’hora de la veritat s’ha demostrat que ni és esquerra ni és revolucionària. Aquest cap de setmana, en canvi, l’antiga plaça de toros madrilenya presenciava una demostració de força d’un moviment polític de caire ben diferent.

Es tracta de VOX, una relíquia del paleolític espanyol, guardià de les essències de PP i Cs. El cap de turc de la jornada? No cal ni preguntar: Catalunya. VOX representa l’Espanya més reaccionària i carca, l’Espanya dels toros i del “traje de bonito de los domingos”, pantalons de tergal, cabell clenxinat amb aigua i tuf a Varón Dandy. Només cal conèixer mínimament el recorregut del seu fundador, Santiago Abascal, exmilitant del PP i joguina trencada de l’època Aznar que abandonà el partit perquè era massa progressista per a ell. Fins aquí, cap novetat perquè tret del públic, nostàlgic i anacrònic, que els dona suport, ningú els fa cap cas. O sí?

La reacció de PP i Cs era previsible, són companys d’habitació. No obstant, aquest dilluns sentíem algunes membres destacats del socialisme institucional endur-se les mans al cap i alertant del perill que suposa per a la democràcia espanyola un moviment polític d’aquestes característiques. Primer de tot ens preguntem: de quina democràcia estan parlant? I segon: pensaven el mateix fa un any quan compartien molt més que fotografies a les manifestacions de SCC en què es bramava “Puigdemont a prisión”? S’ha de ser cínic, covard i molt pocavergonya per rentar-se les mans d’aquesta manera.

Quan VOX es querellava i exercia l’acusació particular contra l’independentisme, en vistes judicials totalment amanyades, quan han fet proclames incendiàries contra els catalans tot ha valgut. No n’esperàvem menys, del partit que es dedica a “cepillarse” estatuts. Perquè des de fa molts anys, a Espanya, quan es tracta d’anar contra Catalunya es fa la vista grossa i, a més, se’n treu rèdit.

A Espanya només li faltava això. Però aquest no és problema nostre, és més, tan de bo que VOX guanyi adeptes per poder ensenyar amb tota claredat al món el blanqueig del feixisme durant tots aquests anys. Ja s’ho faran. Nosaltres, a la nostra.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrarli publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l\'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús.    Veure
Privacidad
Aneu a la barra d'eines