El passat dimecres va fer un any que en Jordi Cuixart i en Jordi Sànchez estan tancats a la presó de forma preventiva, sense haver sigut sotmesos a cap judici. Per a l’Estat espanyol això és el de menys perquè ells, el judici, ja l’han fet. De fet, el judici està fet des que els 2 milions de catalans, en un exercici d’autoafirmació col·lectiva, vam exercir el dret d’autodeterminació, malgrat l’actuació furibunda de tots els poders fàctics de l’Estat per tal d’impedir-ho. Als tribunals espanyols els és igual que cap país europeu hagi comprat el seu relat de la rebel·lió i el cop d’estat violent (curiós aquest cop d’estat, perpetrat amb paperetes i urnes…).
La motivació d’aquest despropòsit dista molt de ser de caire legal. L’objectiu és l’aniquilació del nostre moviment, sigui com sigui i peti qui peti. Si per això cal enfonsar Espanya en la més absoluta misèria, no tinguem cap dubte que ho faran. L’ultranacionalisme espanyol, omnipresent en totes les estructures de l’Estat, encara intenta guanyar la Guerra de Cuba. I a falta de Cuba, Catalunya és l’excusa per exhibir l’actitud de mascle alfa i deixar clar qui mana aquí, com a avís a navegants. És el mateix perfil que el d’un maltractador: un important complex d’inferioritat i la necessitat de pagar les frustracions pròpies amb l’altra persona.
El president Companys, de qui aquesta setmana commemoràvem el 78è aniversari del seu afusellament, va tenir un destí pitjor que la presó. Ell defensava els mateixos principis que nosaltres, però per les circumstàncies de l’època va haver de pagar-ho amb la vida. Avui la pena de mort està fora de catàleg, però això no treu que sigui una aberració democràtica i una autèntica vergonya que un país suposadament europeu tingui presos polítics per la seva ideologia.
Els Jordis i la resta de presos no haurien de passar ni un minut més a la presó. I la millor manera perquè això es faci realitat el més aviat possible és implantar la República. Ells s’ho van jugar tot. Nosaltres no els podem fallar. Quan hem estat junts és quan hem tingut la força suficient per enfrontar-nos a l’Estat, i les proves ho demostren. Així que deixem-nos de política petita, de partidismes i martingales estèrils i ajuntem esforços per arribar a l’objectiu. Que els presos i els exiliats no hagin de patir ni un minut més del necessari. Per tant, anem per feina, els partits, les entitats, la societat civil i les institucions.
