En el ple del dimarts passat es van aprovar els pressupostos municipals per al 2019. Analitzant la proposta de pressupostos, s’evidencia que la prioritat no és l’interès general, sinó l’interès propi d’aquest equip de govern davant la imminència d’unes eleccions.
Observem un fort increment en les partides destinades a condicionaments de tot tipus, així com un increment en les partides destinades a treballs realitzats per empreses externes. Això es tradueix en primer lloc en gastar-se els diners de tots en actuacions que cridin l’atenció de la gent, com ara remodelacions de carrers, places i jardins, sense haver preguntat abans a la ciutadania, que es qui paga impostos, si realment ho considera necessari i/o prioritari. I en segon lloc, permet poder destinar diners a temes d’interès per al govern sense haver de donar massa explicacions o sotmetre a votació possibles modificacions al ple.
El nostre grup municipal va fer tres propostes referents a l’equip de govern en referència als pressupostos: crear un pla d’equipaments, elaborar un pla de zones d’aparcament al centre i fer un estudi de viabilitat per a una protectora animal. No vam rebre cap resposta del govern respecte cap de les tres propostes. Constatem un cop més que aquest Ajuntament és al·lèrgic a la participació i, per extensió, a la democràcia. Només s’omplen la boca de participació quan sotmeten a votació popular un seguit de propostes que representen una part ínfima del pressupost municipal i que, prèviament, han passat el filtre imposat per l’Ajuntament sobre què interessa i què no interessa. Aquesta situació es veu agreujada per la majoria absoluta socialista al ple.
Aquesta manera de fer les coses, caracteritzada per fer abans de preguntar i després fer cas omís a les crítiques respecte allò que es fa malament s’ha d’acabar ja. Castellar no pot perdre més recursos per culpa d’un govern que només busca el seu propi interès i no el del poble que governa. Aquest govern és una limitació constant per al desenvolupament del potencial que té aquest poble. Les seves ocurrències estan fent que comerços implantats de fa anys al poble hagin de tancar o canviar d’emplaçament. L’accés a serveis elementals com les entitats financeres o Correus cada dia està més difícil per la manca de llocs d’aparcament.
Els pobles els fan les persones, no els governs. Un poble que no és capaç de satisfer les seves pròpies necessitats està condemnat al fracàs. Pensem-hi.
