El dia 21, “gran corte de manga”

Si no hi ha sorpreses d’última hora, tot apunta que el proper divendres 21 els “grans jefes” de Madrid visitaran la reserva, o sia el govern espanyol vindrà a Catalunya a celebrar-hi el consell de ministres, o a recordar-nos qui talla el bacallà aquí, segons com es miri. No obstant, sembla ser que els indígenes de la reserva, els catalans, els respondrem amb un “gran corte de manga”, o gran botifarra, com se’n diu genuïnament en la llengua de la reserva.

La veritat és que, per molt extravagant que sembli el paràgraf anterior, si hom analitza els intents continus de l’Estat espanyol per sotmetre i oprimir Catalunya, aquesta actitud no s’allunya massa del tracte que reberen les comunitats indígenes en l’Amèrica colonial. De fet, tampoc ens hauria de sorprendre, sabent que hi ha un ministre del gobierno que considera que el genocidi indígena es va limitar a quatre indis. I el més greu de tot és que són els mateixos que governen al nostre poble.

No obstant, l’exercici de cinisme i d’ignorància -combinats amb mala baba- és tal que aquests mateixos són els que s’enduen les mans al cap quan es parla de via eslovena, ignorant que els eslovens no van iniciar cap guerra. Més aviat van venir a matar-los. La pregunta és: l’Estat espanyol seria capaç de tirar per la via sèrbia per preservar la sacrosanta unitat d’Espanya?

Després d’unes quantes experiències s’ha demostrat que la violència ve de la mateixa banda, i no és la independentista precisament, a no ser que tallar una carretera o aixecar la barrera d’un peatge sigui violència. Certament, des de la seva perspectiva no seria d’estranyar, tenint en compte que hi ha presos polítics acusats d’una rebel·lió sense rastre de violència, membres de CDR que han estat acusats de terrorisme i que el material més perillós que se’ls ha confiscat ha estat una careta de l’estimat Jordi Cuixart… En fi, podríem allargar-nos molt més en la cadena de despropòsits de tota mena que l’Estat espanyol ha dut a terme per justificar la seva actuació repressiva.

El que està clar és que no ens podem quedar de braços plegats davant d’un atac com el que estem patint, amb presos polítics en vaga de fam des de fa més de setmana i mitja. Ara bé, fem-ho bé, a la nostra manera, la via catalana. Nosaltres no som violents, són ells els violents. Per tant, el 21 i els dies que calguin, hem de ser-hi, tossudament alçats, a cara destapada i pacíficament, però amb determinació.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrarli publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l\'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús.    Veure
Privacidad
Aneu a la barra d'eines