LA PENÚLTIMA LLIÇÓ D’HIPOCRESIA DE PEDRO SÁNCHEZ

Fa uns anys, quan Franco encara era viu, hi havia molta gent que feia una escapada a França buscant aires de llibertat. Hi havia qui hi fugia de la censura buscant cultura, en forma de llibres, discos o pel·lícules prohibides pel franquisme. Hi havia qui buscava el sexe que no podia gaudir a casa. I també hi havia qui buscava licors d’importació, fugint d’aquell conyac espanyol que, en paraules de Josep Pla, “havia matat més gent que la 1ª Guerra Mundial”.
Cadascú tenia el seu motiu per anar a buscar fora el què no tenia a casa, perquè a Espanya, gairebé tot allò que era bo, bonic, agradable o lliure, estava prohibit.
Ara que Franco és afortunadament mort – tot i que els seus successors ideològics (i sovint també biològics) segueixen al capdavant de les principals institucions de l’Estat Espanyol – sembla que el costum de passar a l’altra banda del Pirineu per fer allò que no es gosa fer a casa torna a posar-se de moda.
Aquest darrer cap de setmana, el President del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anat a fer una visita a les tombes del president de la República Espanyola, Manuel Azaña, al cementiri de Montauban, i a la del poeta andalús Antonio Machado, a Cotlliure.
Què hi ha anat a fer? Doncs bàsicament, ha anat a fer a França el què no té valor per fer a Espanya: ha anat a retre honors a un president republicà, mentre és incapaç de treure Franco del Valle de los Caídos. I ha anat a posar flors sobre la tomba d’Antonio Machado, mentre les restes de Federico García Lorca (i les de 120.000 republicans més) segueixen en fosses comuns escampades per tot Espanya.
L’amor d’Azaña pels catalans és conegut per frases com ara “… si esas gentes van a descuartizar a España prefiero a Franco. Con Franco ya nos entenderíamos nosotros, o nuestros hijos o quien fuere. Pero esos hombres son inaguantables. Acabarían por dar la razón a Franco. Y mientras, venga poderes, dinero y más dinero”. Potser per això – i pel fet que Montauban queda bastant més lluny de casa nostra – la visita a la vila occitana no va presentar gaire entrebancs.
Però va ser a Cotlliure, al Nord de Catalunya, en visitar la tomba de Machado, on la hipocresia de Sánchez va rebre la resposta que mereixia. Catalans del Sud i del Nord, i descendents de refugiats de la Guerra Civil, van escridassar-lo i van recordar-li que el republicanisme de cap de setmana no serveix per res, i que, amb la situació actual a casa nostra, tot plegat feia més aviat tuf a fals. I, a més, a provocació.
Perquè s’ha de ser bastant incoherent per cobrir les tombes de dos dels refugiats més destacats de la República Espanyola… no amb els colors de la bandera republicana, sinó amb els de la bandera de Franco i de la monarquia. O potser no es tracta d’incoherència, sinó més aviat de covardia. Ja sabem que al socialisme espanyol res li fa més por que fer enfadar l’amo – que en acabat es desperta el feixisme i li recorda que mai no el va eliminar.
I sobretot, s’ha de tenir unes galtes molt grans per anar a demanar perdó als exiliats republicans del 1939 quan tens presos polítics i exiliats republicans en ple 2019.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrarli publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l\'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús.    Veure
Privacidad
Aneu a la barra d'eines