Sembla ser que els resultats electorals a Catalunya d’aquestes eleccions generals no han agradat massa al “deep State” espanyol. I no s’ha demorat ni un dia en expressar-ho. Després que els resultats hagin atorgat a l’independentisme més força a Madrid i davant la històrica davallada del PP, que impossibilita qualsevol govern tripartit de la dreta, la JEC ha fet saber que exclou de les llistes de Junts per Catalunya el MHP Carles Puigdemont i els honorables consellers Clara Ponsatí i Toni Comín. Així doncs, la JEC dóna la raó a Cs i PP, que al•ludien a la situació de “rebel•lia processal i penal” dels tres líders independentistes per tal d’excloure’ls de les llistes al Parlament Europeu.
La decisió ha aixecat ampolles fins i tot en el si mateix de la JEC, atès que la decisió no ha estat unànime i hem pogut saber que alguns dels membres que la componen han mostrat el seu desacord amb aquesta decisió. De tota manera, no ens hauria de sorprendre, després de tot el que s’ha vist, que per tal d’acabar amb la figura del president a l’exili i tot el que representa, aquests poders fàctics forcin al propi aparell de l’Estat a prevaricar i a seguir vulnerant drets civils.
Per què, doncs, el conseller Lluís Puig sí que ha pogut presentar-se a les llistes del Senat, si també està a l’exili? La resposta és la por. Tenen por perquè després d’haver-nos amenaçat, reprimit, embargat, condemnat, perseguit, menyspreat, calumniat i pegat seguim tossudament alçats i no només resistim, sinó que guanyem al feixisme cada vegada que se’ns crida a votar. Com que a les urnes no ens guanyen, es veuen obligats a emprar altres mètodes per intentar silenciar-nos.
Aquesta decisió de la JEC serà una prova més a aportar als tribunals europeus contra l’Estat espanyol quan es jutgi la causa independentista. Cada vegada estan més desesperats i la deriva autoritària s’agreuja a base d’infringir drets cada vegada més fonamentals. El conseller Rull denunciava el dilluns, menys de 24 hores després d’haver estat escollit diputat, que l’havien escorcollat de cara a la paret a l’entrada de l’Audiència Nacional. Tot plegat és una vergonya i tard o d’hora l’Estat espanyol haurà de rendir comptes davant la justícia europea. I el que també és una vergonya, i no ho perdonem, és el silenci còmplice de PSC i En Comú Podem, “l’alternativa progressista”. Pensem-nos-ho bé abans d’investir a segons qui, no fos cas que donem la clau del corral al llop amb la pell de xai.
Junts per Castellar
