La consellera Lourdes Ciuró anuncia que el Departament de Justícia i l’Amical de Ravensbrück col·laboraran estretament per donar més visibilitat a les dones que van patir la deportació i els camps de concentració nazis

Ciuró recorda que “la deportació va ser, també, cosa de dones, i això no ha estat suficientment visibilitzat al llarg dels anys”. 

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, s’ha reunit amb la junta directiva de l’Amical de Ravensbrück, entitat fundada per Neus Català, per col·laborar estretament a partir d’ara per donar més visibilitat a les dones que van patir la deportació i els camps de concentració nazis. La consellera ha recordat que “la deportació va ser, també, cosa de dones, i això no ha estat suficientment visibilitzat al llarg dels anys”. La consellera ha recordat que la mateixa Neus Català explicava que ella havia tingut la sort de poder ser escoltada, però que milers de dones no havien pogut expressar el seu patiment.

No és la primera vegada que el Departament de Justícia i l’Amical de Ravensbrück col·laboren, de fet ja fa anys que ho fan per actualitzar i ampliar la base de dades de deportats catalans i espanyols als camps nazis, especialment la informació referent a les dones deportades en aquests camps de concentració, corregint i actualitzant la informació sobre les dones que hi consten, així com afegint-hi les deportades que no hi figuren i que s’han localitzat, fruit de posteriors investigacions.

La consellera Lourdes Ciuró ha aprofitat la reunió amb l’Amical de Ravensbrück per reivindicar el paper de la dona durant la Guerra civil, la rereguarda, la lluita contra el franquisme, l’exili i la deportació. Ciuró ha recordat que la prioritat del Departament durant aquesta legislatura serà reivindicar “la mirada i el paper de les dones, que són les grans oblidades” de les polítiques de memòria en aquest període històric, perquè “elles també hi eren”. Ciuró ha defensat aquesta visió per poder explicar i preservar la memòria democràtica d’una manera completa. “Parlem sempre de la memòria al front, de soldats, brigadistes, gent represaliada o que ha perdut la vida als camps de concentració o de batalla. El que necessitem com a país és que s’expliqui la història del 100 % de la població: joves, gent gran, homes i dones”, ha afegit.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrarli publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l\\\'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús.   
Privacidad