Pedro Sánchez també votaria Puigdemont
Sembla un contrasentit, oi?? Doncs no ho és.
Fem memòria: si Sánchez avui és president del govern espanyol, és gràcies a Puigdemont.
Pressionat per Europa i obligat per l’aritmètica parlamentària al Congreso, Sánchez va haver d’empassar-se uns quants gripaus i negociar amb l’home a qui no fa tant de temps volia ficar a la presó. Les negociacions van començar a Brussel·les i continuen encara avui – de forma molt discreta i amb mitjancers internacionals – a Suïssa.
En pocs mesos han començat a canviar coses. I les actituds intransigents d’aquests darrers anys s’han convertit en invitacions al diàleg i – sobretot – a la negociació. Tal com va dir el mateix Sánchez ”caldrà fer de la necessitat, virtut”.
Casualment – o no – just abans de l’inici de la campanya electoral a Catalunya, la dona de Pedro Sánchez ha estat acusada d’un delicte de corrupció, i tot l’entramat del lawfare espanyol s’ha mobilitzat demanant la inhabilitació de Sánchez – o directament, ficar-lo a la presó. Després d’uns “dies de reflexió” on tots sabíem que el president socialista no tenia cap intenció de plegar, l’única cosa que ha quedat clara és que, més enllà de la necessitat dels vots de Puigdemont, Sánchez ara ja ha pogut tastar en primera persona el que qualsevol persona una mica espavilada ja sabia: que després dels independentistes, el següent a la llista era ell.
Si vol sobreviure, Sánchez ara ja sap que haurà d’enfrontar-se al “deep state”, aquella part de l’administració de l’Estat que mana a l’ombra i que no depèn del resultat de cap elecció. Aquella infraestructura heretada del franquisme (i de molt abans) que la “modélica transición” no va tenir coratge per jutjar – ni tan sols per desactivar.
El decorat va caient: al socialisme ja no li queda ni Andalusia, ni Extremadura, ni Aragó… El PSOE avui ja només governa a Castella la Manxa, Astúries i Navarra. I Sánchez aguanta a la Moncloa només gràcies als vots dels nacionalistes bascos i catalans.
Sánchez sap que, o reforma de veritat Espanya, o el partit socialista acabarà com a França, sent un partit minoritari. És molt simple: o Sánchez s’enfronta al deep state i el desactiva, o el deep state acaba amb Sánchez. Però per fer-ho, Sánchez necessita ajut. I per aquest ajut no pot comptar amb les patums ni amb els barons del seu partit, molts dels quals (González, Guerra, Bono, Page, Lambán) mai l’han considerat un dels seus. I, igual que el PP, no li perdonen que hagi aprovat la llei d’amnistia.
Puigdemont no és el mateix que va marxar a l’exili fa 7 anys. Han estat uns temps difícils i ha viscut envoltat d’amenaces. Els seus pares han mort i no ha pogut ni tan sols acomiadar-se’n. Ha après dels errors. Sap el què vol. I sap que té el futur polític de Sánchez a les seves mans. I que si cau Sánchez, cau el règim del 78. Cosa que a Puigdemont tampoc no li fa cap por.
Si Puigdemont no és President, quin interès pot tenir a mantenir Sánchez a la Moncloa??
Sánchez és un animal polític. I ho sap. Per això, si pogués votar, diumenge votaria Puigdemont.
Agrupació local de Junts
